dijous, 7 de març del 2013

PREVENCIÓ I ABORDATGE DEl MOOBING


En l’àmbit laboral es poden produir dos tipus bàsics d’assetjament, fins i tot de forma no intencionada, motivats per comportaments o conductes que tendeixin a crear un entorn intimidador, degradant o ofensiu per a la persona que el pateix i que pot atemptar contra els drets fonamentals a la dignitat, l’honor, la intimitat, la integritat física i moral, així com la no discriminació. Aquests tipus són:

-          Assetjament moral
-          Assetjament moral per discriminació :
o        Assetjament sexual
o        Assetjament per raó de sexe

 El Criteri Tècnic (CT) 34/2003 sobre les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) reconeix que aquesta conducta es considera un atemptat a la dignitat de les treballadores i els treballadors i, per tant, constitutiva d’infracció laboral molt greu.

Al 2009 es formula un nou Criteri Tècnic, 69/2009, referit no només a les conductes d’assetjament en el treball, també de les situacions de violència psicològica, concepte que comprèn totes les formes d’assetjament i mal tracte en el treball i, també es refereix a les situacions de violència internes. Divideix la Violència Psicològica en: l’Assetjament moral en el treball i l’Assetjament moral per discriminació.

Es considera una conducta assetjadora quan és :
  • Reiterada i freqüent
  • Intencional. Tot i que aquest element no és necessari per a identificar jurídicament la conducta assetjadora.
  • Produeix un dany o perjudici a la salut. Aquest però, no és un element necessari, en la mesura que la conducta assetjadora és antijurídica en sí mateixa i no pel resultat que se’n deriva o se n’obté, sinó per la potencialitat lesiva que implica.

Es considera assetjament moral, entre d’altres, les conductes següents:
  • Assignar les pitjors feines o les més degradants.
  • Assignar treballs innecessaris.
  • Assignar treballs per sota o molt per sota de la seva qualificació o habilitats.
  • No assignar cap tipus de treball.
  • Desconsideració professional davant de tercers: la resta de personal, proveïdors, ciutadania.
  • Restringir les possibilitats de comunicació per part del superior o de la resta del personal.
  • Fer crítiques constants a la vida privada.
  • Burlar-se d’algun defecte personal.
  • Atacar les actituds o les creences polítiques i/o religioses.
  • Amenaçar d’usar la violència física.
  • El maltractament físic, les amenaces verbals, els insults.
  • Difondre rumors falsos o difamacions de la persona.

Se considera assetjament per raó de sexe:
  • Mantenir conductes discriminatòries pel fet de ser una dona o un home o per l’opció sexual de la persona.
  • Adreçar-se a la persona mostrant formes ofensives.
  • Ridiculitzar o menystenir les capacitats, les habilitats i el potencial intel·lectual de les dones o dels homes en general.
  • Utilitzar humor sexista amb la voluntat d’atemptar o d’ofendre.
  • Menystenir la feina feta per les dones o els homes.
  • Ridiculitzar les persones que assumeixen tasques que tradicionalment ha assumit l’altre sexe.
  • Ignorar aportacions, comentaris o accions, excloent-les o no prenent-les seriosament pel fet de ser dona o home o per l’opció sexual de la persona.

A inicis de l’any 2007 la Llei Orgànica 3/2007 estableix a l’article 48 l’obligació “ (...) per part de les administracions públiques d’arbitrar procediments específics per prevenir-los i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui n’hagin estat objecte”.

En la Diputació de Tarragona han elaborat el Protocol de Prevenció i Abordatge de l’Assetjament Laboral on la Corporació es compromet a:
  • Difondre el protocol i facilitar oportunitats d’informació i formació per a tot el personal de la institució, i en especial a l’equip directiu, per contribuir a crear una consciència major en aquesta matèria i el coneixement dels drets, obligacions i responsabilitats de cada persona.
  • Donar suport i assistència específica a les persones que puguin estar patint aquestes situacions.
  • Garantir que totes les reclamacions o denúncies seran tractades de manera professional i confidencial i segons les clàusules que s’estableixin en el protocol.
  • Establir un protocol per a la prevenció de l’assetjament laboral (assetjament moral, sexual, o per raó de sexe), revisat periòdicament, que concretarà tots els principis i compromisos d’aquesta declaració.

En aquest sentit estableix les obligacions de les persones amb responsabilitat de direcció que són:
  • Tractar a tothom amb respecte i educació evitant qualsevol comportament o actitud que pugui ser ofensiu, molest o discriminatori.
  • Garantir l’acompliment i el seguiment de les orientacions i principis que estableix el protocol.
  • Observar i vigilar els indicis d’assetjament laboral (assetjament moral, sexual o per raó de sexe).
  • Promoure que s’informi d’aquestes situacions utilitzant les vies i els processos establerts.
  • Respondre adequadament a qualsevol persona que comuniqui una queixa.
  • Investigar i informar les queixes o denúncies.
  • Fer un seguiment de la conducta i dels resultats després de produïda la queixa.
  • Mantenir la confidencialitat dels casos.


BASE, com en altres temes, ha quedat a banda d’aquest protocol. Que no podem constatar cap fet a l’Organisme , no significa que no necessitem un protocol d’aquesta naturalesa, perquè no podem garantir que no es produeixi en el futur.

Des de la Secció Sindical de l’UGT estem perquè a BASE s’adopti o s’estableixi el Protocol de Prevenció i Abordatge de l’Assetjament Labora.

2 comentaris:

  1. Encara que Base hagi quedat al marge, no es fa mai cap denuncia perquè prou problemes té la persona en tirar endavant i sortir de la situació en que es troba, si no és massa tard. Molts cops els caps ho saben, ho veuen i no hi fan res o hi participen.Que no ho detectin és impossible perquè hi han indicadors molt clars, com augment de les absències laborals, arribar més tard o marxar més aviat per tal de passar el mínim de temps al lloc de treball, baixa del rendiment laboral.
    El moobing pot ser tan vertical(jeràrquicament) dels caps a personal de rang inferior, com horitzontal (entre els mateixos companys) i les persones afectades s'agafen baixes per estrès, per depressió o demanen trasllats.Els protocols i la teoria es coneix molt bé, però cal més actuació i si s'informa algun cap d'algun problema s'ha d'actuar.Considero que no s'hauria d'esperar a denunciar per entrar a valorar els casos ja que es poden detectar abans que la persona hagi de denunciar, perquè els casos que es denuncien són mínims per no dir mai.

    ResponElimina
  2. Volem agrair la teva aportació, contundent i clarificadora, del que es el moobing.

    Aquest article es sols la primera de les actuacions que des de l'UGT pensem fer per intentar combatre aquesta pràctica. Per desgràcia sols podem assessorar i mediar en els possibles casos.

    Es un tema delicat d'abordar, però necessari,i instem a totes les companyes i companys que creguin que ho podem patir, com aquells que vetgin que ho pot patir un altra persona que ens ho comuniquen per tal de mediar i orientar a les persones afectades.

    ResponElimina